VidaCaixa Previsió Social

Alguns dels assistents a l’acte del passat mes de maig, “El futur de les pensions”, organitzat per Expansión i patrocinat per VidaCaixa Previsió Social, han volgut aportar la seva visió sobre aquestes noves mesures. Com arribaran a afectar les mesures de la reforma del Govern la previsió social empresarial i, concretament, els plans de pensions d’ocupació? Quina és la reforma, en matèria de pensions, que ha d’afrontar el Govern necessàriament d’acord amb les últimes mesures aprovades?

 

 

 

Sr. Carlos Bravo Fernández

Secretari Confederal de Seguretat Social i Previsió Social Complementària de CCOO

Creu que les mesures de la reforma del Govern arribaran a afectar la previsió social empresarial i, concretament, els plans de pensions d’ocupació?

És difícil saber quin és l’objectiu del Govern en relació amb les pensions complementàries en el marc de propostes que, a partir del Pacte de Toledo, està patrocinant. Les que hem conegut pretenen facilitar la liquiditat dels plans com a via per afavorir un retard de l’edat de jubilació, separant les prestacions dels plans de pensions de les prestacions de la Seguretat Social, a les quals complementen, és a dir, apartant-se del model originari de foment de prestacions complementàries.

D’altra banda, la nostra principal preocupació en aquest moment és la deriva que l’Executiu està adoptant i que s’allunya del camí de l’Acord negociat per realitzar les reformes que necessita el sistema de pensions.

És imprescindible que el Govern recuperi el compromís amb el consens polític i social, com a mètode derivat del Pacte de Toledo, per efectuar qualsevol reforma en matèria de pensions. La lògica correspondència amb aquesta exigència és reiterar el nostre compromís actiu amb aquest mecanisme de concertació. En aquest marc hem proposat les diverses mesures que creiem que ha d’abordar una futura reforma.

Concretament, en matèria de previsió social complementària, considerem que cal avançar en la separació entre els sistemes d’ocupació i els individuals. Els primers són els únics amb capacitat de generalització d’aquests sistemes en el conjunt de la població, i que millor garanteixen la funció social d’aquests sistemes, davant el simple incentiu adreçat a les persones amb una renda marginal més gran. Aquesta funció social és un criteri que cal tenir en compte per orientar els incentius cap als sistemes d’ocupació, especialment pel que fa a les pimes i les persones que hi treballen. Això és important per justificar l’esforç fiscal que fa el conjunt de la societat en matèria d’incentius.

D’altra banda, cal donar més estabilitat als sistemes d’ocupació, ateses les restriccions de la mobilitat que els caracteritzen. Cal que tinguin criteris de valoració per a actius de renda fixa més estables, que redueixin l’impacte de la volatilitat dels mercats financers i permetin invertir a terminis més llargs, amb la consegüent superior rendibilitat. Aquests criteris de valoració són acceptats per les autoritats dels Estats Units i la Unió Europea per al sector financer, es preveu la seva inclusió expressa en les noves Normes Internacionals de Comptabilitat i són d’ús comú per part del sector assegurador.

Aquests criteris de valoració necessiten, per ser aplicats als fons de pensions d’ocupació, un últim desenvolupament en forma d’Ordre Ministerial, la qual cosa ja està prevista en el Reglament de Plans i Fons de Pensions. En la situació actual d’atacs al deute sobirà, és incomprensible la resistència del Ministeri d’Economia i Hisenda a desenvolupar alternatives, previstes en el nostre ordenament jurídic, a l’actual normativa que incentiva aquests moviments especulatius. Cal afavorir la compra de deute públic i el seu manteniment fins al seu venciment, almenys per part dels inversors institucionals amb mobilitat restringida, i desincentivar la realització de plusvàlues conjunturals que augmenten la tensió sobre els nostres propis costos de finançament del deute.

D’altra banda, les prestacions en forma de renda han de ser incentivades per complir l’objectiu d’aquests sistemes. Per tant, l’estabilitat, les prestacions en forma de renda i l’impuls concentrat en els sistemes d’ocupació, especialment en les petites i mitjanes empreses, són els objectius que s’han de buscar en aquest apartat.

Quina és la reforma, en matèria de pensions, que considera que ha d’afrontar el Govern necessàriament d’acord amb les últimes mesures aprovades?

Al meu entendre, hi ha algunes idees bàsiques que cal tenir en compte a l’hora d’abordar la reforma del sistema de pensions.

La primera és que és important que sapiguem transmetre a la ciutadania la realitat del nostre sistema de pensions amb claredat i transparència, ja que això reforça la legitimació social del sistema.

No és veritat que la situació de crisi econòmica i el dèficit públic ens obliguin inevitablement a retallar les pensions. En el nostre cas, es tracta de debats diferents, i la bona salut financera del nostre sistema públic (amb un Fons de Reserva de gairebé el 6% del PIB i una expectativa de superàvit que es manté gràcies als instruments anticíclics de què disposa) ens garanteix prou temps per, sense pressa però sense pausa, afrontar una reforma que abordi els veritables reptes de les nostres pensions, centrats fonamentalment en l’evolució demogràfica, que estendrà els seus efectes en les properes dècades.

La segona és que el procediment per a les reformes és el Pacte de Toledo. Gràcies a aquest mètode de diàleg i acord ampli, en el qual participen tots els partits polítics i els agents socials (empresaris i sindicats), les reformes que el sistema de pensions ha necessitat fins ara s’han dut a terme amb una altíssima legitimació social, a més d’haver estat garantia d’equilibri. Per això, un cop la Comissió del Congrés dels Diputats hagi efectuat les seves conclusions, la Mesa de Diàleg Social s’ha de comprometre a arribar a un acord sobre les reformes necessàries en el mínim termini de temps possible.

I la tercera idea fa referència al contingut pròpiament dit de la reforma que necessita el nostre sistema. Segons el parer de CCOO, aquestes reformes haurien d’actuar de manera equilibrada sobre l’estructura d’ingressos i despeses, reforçant els primers amb mesures a curt termini, que són possibles, i a mitjà termini, que són les més determinants i tenen a veure amb la quantitat i la qualitat de l’ocupació a Espanya. Pel que fa a les despeses, hem d’actuar sobre el seu creixement, vigilant que mantinguin una relació adequada amb els ingressos del sistema, i sobre mesures de millora de prestacions, tant per als col·lectius que més ho necessiten com per a aquells altres que fan grans esforços de cotització sense la correspondència adequada. Hi ha diverses mesures d’actuació per complir aquests requisits, les quals reforcen la relació entre la pensió percebuda i l’esforç de cotització, d’una banda, i els mecanismes de solidaritat, de l’altra.

En relació amb l’edat de jubilació, per parlar de la que ha estat la mesura estrella de les que ha presentat el Govern, es podria aprofundir en la “jubilació flexible” i voluntària com a alternativa al retard en l’edat legal de jubilació als 67 anys. Aquesta jubilació flexible ja es dóna al nostre país –va ser acordada el 2001 en el Diàleg Social– i està donant bons resultats, ja que contribueix a fer que la nostra edat mitjana efectiva de jubilació, concepte veritablement important respecte al de l’edat legal de jubilació, arribi als 63,6 anys, mitjana que ens situa al capdavant de la UE.

Cal assegurar l’autonomia i la sostenibilitat del sistema a través del seu finançament bàsic i preferent amb cotitzacions socials, i en el qual l’actuació de l’Estat sigui garant, en cas de necessitat puntual, de les prestacions que s’hi garanteixen.

I, finalment, en aquest breu repàs, és necessari promoure comportaments de cotització equilibrats i impedir els mecanismes de planificació personal, per exemple, lligant la cotització als ingressos reals i limitant la possibilitat d’elecció de bases de cotització.

 

Sr. Jesús González

Responsable de la Unió de Previsió Social. UGT

Creu que les mesures de la reforma del Govern arribaran a afectar la previsió social empresarial i, concretament, els plans de pensions d’ocupació?

No. Les mesures proposades pel Govern, tant en els recents decrets (Reial Decret Llei 10/2010, de 16 de juny, de mesures urgents per a la reforma del mercat de treball, i Reial Decret Llei 8/2010, de 20 de maig, pel qual s’adopten mesures extraordinàries per a la reducció del dèficit públic) com en el Projecte de Llei d’Economia Sostenible, no incideixen en la regulació actual de la Previsió Social Empresarial i dels plans d’ocupació, amb la qual cosa no poden tenir efecte. Únicament hi hauria la possibilitat que, dins de la reforma pendent del Pacte de Toledo, es tractessin específicament aquests temes, però encara no coneixem cap proposta en aquest sentit.

Quina és la reforma, en matèria de pensions, que considera que ha d’afrontar el Govern necessàriament d’acord amb les últimes mesures aprovades?

En matèria de pensions passa el mateix. El Govern només ha regulat una retallada en les seves quanties, sense modificar gens ni mica el funcionament del sistema públic. La previsió de modificació de l’edat de jubilació i del càlcul de la base reguladora d’acord amb els anys cotitzats tampoc no s’ha plasmat en res concret i pertoca igualment a la reforma del Pacte de Toledo. Sens dubte, si aquestes reformes es limiten al que s’ha publicat, podem concloure que són innecessàries, ja que no serviran aïlladament per garantir-ne la viabilitat futura.

 

Sr. José Antonio Herce

Director d’Economia Aplicada i Territorial. AFI

Creu que les mesures de la reforma del Govern arribaran a afectar la previsió social empresarial i, concretament, els plans de pensions d’ocupació?

La reforma del mercat de treball conté una mesura relativa a la creació d’un fons de capitalització per a l’acomiadament que es pot considerar dins de l’àmbit de la previsió social empresarial. Si bé és cert que aquest fons està destinat a compensar en part els costos d’acomiadament en una quantia de dies per any encara per determinar, està afecte individualment a cada treballador, el qual pot canviar d’empresa i emportar-se l’import acumulat. També es pot fer efectiu l’import acumulat si el treballador s’embarca en activitats de formació o amb motiu de la mobilitat geogràfica. Finalment, es pot embutxacar l’import existent en el compte individual en el moment de la jubilació. A hores d’ara és tot molt imprecís, ja que cada contingència és essencialment diferent de les restants i les condicions d’acumulació i disposició haurien de ser també diferents. Però la seva simple existència implica un element nou en matèria de previsió social empresarial que podria afectar els plans d’ocupació existents a les empreses o induir aquelles que no en tenen (la majoria) a introduir-los.

Quina és la reforma, en matèria de pensions, que considera que ha d’afrontar el Govern necessàriament d’acord amb les últimes mesures aprovades?

Damunt la taula hi ha el retard de l’edat de jubilació de 65 a 67 anys. Les mesures de consolidació fiscal inclouen la congelació de les pensions el 2011. En els debats sobre la reforma de les pensions, gairebé mai no es parlava de tocar les pensions ja causades o, fins i tot, les expectatives dels treballadors més pròxims a la jubilació. Això no obstant, el panorama ha canviat radicalment i els actuals pensionistes ja es veuen afectats per la necessitat de reduir el dèficit. Però a mitjà i llarg termini, el problema de les pensions és estructural i es tracta d’evitar l’acumulació de deute en el sistema, que avui té un fons de reserva del 6% del PIB. És per això que cal pensar en les generacions més joves de treballadors, que s’hauran de jubilar més tard i hauran de tenir unes pensions que, sense deixar de créixer en el temps, siguin més reduïdes en proporció als salaris. Per compensar aquesta pèrdua de valor relatiu de les pensions públiques, els treballadors hauran de dur a terme un esforç més gran d’estalvi o bé aportacions a plans privats d’ocupació o individuals.

 

Sr. Mariano Rabadán

President d’INVERCO

Creu que les mesures de la reforma del Govern arribaran a afectar la previsió social empresarial i, concretament, els plans de pensions d’ocupació?

El punt 14 del Pacte de Toledo es refereix als sistemes complementaris de pensions, i desenvolupa l’article 41 de la Constitució espanyola, el qual, després de recollir l’obligació dels poders públics de mantenir un règim públic de Seguretat Social per als ciutadans amb garantia d’assistència i prestacions socials suficients davant situacions de necessitat, assenyala que “l’assistència i les prestacions complementàries seran lliures”.

Per això, es proposava abordar l’ordenació de la previsió social complementària, i potenciar-la com a element de consolidació del model de protecció social configurat en la Constitució.

Així mateix, es recomanava l’actualització i la millora dels incentius fiscals d’aquest sistema complementari, amb una especial atenció als sistemes col·lectius. El Pacte de Toledo també posava en relleu que aquests mecanismes constitueixen una important font d’estalvi a llarg termini, tant individual com col·lectiu.

Sembla, per tant, lògic que la reforma del Pacte de Toledo incideixi en la potenciació dels sistemes complementaris i, molt especialment, en el sistema d’ocupació, que és el que en aquest moment està menys desenvolupat.

Quina és la reforma, en matèria de pensions, que considera que ha d’afrontar el Govern necessàriament d’acord amb les últimes mesures aprovades?

Les mesures de reforma de la Seguretat Social han de ser moderades i graduals i han de seguir l’esquema de tots els països que han aprovat recentment aquestes reformes. També han d’excloure, en tot cas, els actuals pensionistes i les persones que es troben a prop de l’edat de jubilació.

Entre les mesures que s’han adoptat en altres països i que també es podrien prendre al nostre país, hi figuren les següents:

1) Ampliar l’edat de jubilació. L’edat de jubilació als 65 anys ja es va establir fa un segle i mig, quan a Alemanya es va implantar el sistema de la Seguretat Social. En aquell moment, la supervivència després de l’edat de jubilació oscil·lava entre 3 i 5 anys. En el moment actual, fluctua entre els 15 i 20 anys. La meitat dels nascuts en aquest segle als països desenvolupats podran arribar a viure un segle. Sembla evident que això obliga a prorrogar l’edat de jubilació, però cal fer-ho de manera gradual i tenint en compte les característiques de la feina dels futurs pensionistes. Alternativament, hi hauria la possibilitat de no fixar una edat de jubilació, bo i permetent que hi accedissin, amb la pensió completa, tots els treballadors que haguessin cotitzat durant 40 anys al sistema.

2) Ampliar el període de còmput per al càlcul de la pensió. Com a mínim fins als 35 anys i posteriorment a tota la vida laboral. Això facilitaria la proporcionalitat del sistema i s’ajustaria al nou sistema de relacions laborals, en el qual s’ha passat d’una situació d’ocupació que cobria tota la vida del treballador a una mobilitat amb períodes intermitents d’inactivitat laboral. Per tant, seria més just des de l’òptica del sistema i dels mateixos pensionistes.

3) Ajustament del període mínim per a l’accés a les prestacions. Per facilitar l’objectiu abans assenyalat d’augmentar la contributivitat i l’equitat del sistema, caldria establir una proporcionalitat entre les prestacions i les aportacions, i això hauria de suposar que no fos necessari cotitzar durant 15 anys per accedir a la pensió i que aquesta no representés, en cas de sobrepassar aquest límit, el 60% de la prestació bàsica, mentre que s’exigiria un període de cotització mínim de 15 anys per arribar a la pensió completa.

4) Regulació de les prestacions d’orfandat i viduïtat, , ajustant-les a les condicions laborals actuals de la població femenina.

5) Culminació de la separació de fonts de finançament, de manera que quedi a càrrec de la Seguretat Social exclusivament la prestació de pensions contributives. El marge de maniobra en la reforma de les pensions és encara molt alt ja que, segons totes les previsions, el dèficit (després d’utilitzar el Fons de Reserva) es començarà a produir d’aquí a 15-20 anys, però caldria adoptar-la de seguida per poder graduar el seu impacte durant els propers anys sobre la població afectada.

Sr. José Antonio Sánchez Herrero

Director General d’ICEA

Creu que les mesures de la reforma del Govern arribaran a afectar la previsió social empresarial i, concretament, els plans de pensions d’ocupació?

Més que creure si efectivament les mesures aniran en aquesta direcció, em sembla que qualsevol mesura destinada a desenvolupar el Pilar II en l’àmbit empresarial ha de ser un aspecte prioritari al nostre país, on hi ha aproximadament 3,3 milions d’empreses (el 99% autònoms o Pimes de menys de 50 treballadors) i tan sols el 10% dels treballadors (i bàsicament en l’àmbit de les grans empreses) coberts per un pla de pensions o assegurança de jubilació col•lectiva (a Holanda, el 90%; a Alemanya, el 60%, i al Regne Unit, el 45%). Caldria incentivar aquelles empreses que constitueixin un pla de pensions o assegurança de jubilació per als seus treballadors, especialment en el cas de les Pimes i els autònoms, que és on hi ha la bossa més gran de treballadors amb rendes baixes/mitjanes que no poden estalviar en un pla de pensions privat.

Quina és la reforma, en matèria de pensions, que considera que ha d’afrontar el Govern necessàriament d’acord amb les últimes mesures aprovades?

Tenint en compte el context demogràfic que s’acosta, caracteritzat per un envelliment progressiu de la població espanyola (el 2050 el nombre de persones majors de 65 anys es multiplicarà per 2, i arribarà a gairebé un terç de la població), la qual cosa ocasionarà que el 2050 tan sols hi hagi 1,5 treballadors, o més ben dit, persones en edat de treballar, per cada pensionista (actualment, la relació és de 4), amb l’agreujant, des del punt de vista de la sostenibilitat de les pensions, que cada vegada treballem menys anys i cobrem més anys la pensió senzillament perquè vivim més, considero que la sostenibilitat del sistema de pensions dependrà del fet que s’abordin tant mesures de foment de l’ocupació com mesures d’impuls i desenvolupament de sistemes complementaris de previsió social.

1. Mesures de foment de l’ocupació:
   1. Flexibilització del mercat laboral: entre altres mesures, caldrà fomentar la mobilitat geogràfica i funcional i la conciliació entre la vida personal i laboral (hi ajudarà molt la inversió en noves tecnologies).
   2. Simplificació dels tràmits administratius per a la creació d’empreses.
   3. Augment del nombre d’anys treballats, on destacarien les mesures següents:
      1. Allargament progressiu de l’edat de jubilació, atès que a més ara ens incorporem més tard al mercat de treball, per la qual cosa es treballen menys anys del que es feia abans (aquesta mesura augmentaria els ingressos i reduiria els costos).
      2. Incentius perquè el treballador vulgui prolongar la seva activitat laboral més enllà de l’edat legal de jubilació, la qual cosa requeriria mesures imaginatives (flexibilitat d’horari i ubicació; retribució no solament econòmica, sinó mitjançant compensacions en béns i serveis; assignació de tasques que no exigeixin esforç físic i de valor afegit, com feines d’orientació, motivació i formació, etc.). L’objectiu és que aquestes persones no entenguin la jubilació com una qüestió de “sí” o “no”, sinó de “com”).
      3. Permetre compaginar el fet d’estar jubilat amb tenir certa activitat laboral rebent un salari.
      4. Augmentar el vincle entre el darrer període formatiu i la primera feina, la qual cosa possibilitaria que el treballador comencés a cotitzar abans.
2. Mesures tendents a impulsar i desenvolupar els sistemes complementaris de previsió social:
   1. Subministrar més informació als ciutadans (basant-se en la seva situació laboral) de quina seria la pensió pública que en condicions normals rebrien, la qual cosa els faria més conscients de les seves necessitats reals de complementar la seva pensió pública si volen aconseguir un determinat nivell de vida després de la jubilació (com ja passa a Alemanya, Bèlgica, Holanda i França), pas previ de la motivació perquè estalviïn.
   2. Mesures d’incentiu fiscal a l’estalvi a llarg termini, i concretament als sistemes de previsió social complementària, sigui en l’àmbit empresarial (Pilar II) o individual (Pilar III).
   3. Flexibilització del patrimoni immobiliari mitjançant la constitució de rendes vitalícies, qüestió molt important al nostre país, on, a diferència d’altres països del nostre entorn, el 80% del patrimoni és immobiliari, i on més del 80% de les persones majors de 65 anys disposen d’habitatge de propietat i lliure de càrregues.
   4. Millora en l’assessorament del client (pla més idoni basant-se en perfil de cartera i edat) i de la gestió (si bé la immensa majoria dels partícips contracten un pla de pensions per temes fiscals, hauria de ser important anar introduint el concepte que a més són instruments d’estalvi i, per tant, és fonamental aconseguir una bona rendibilitat).

 

Sr. Diego Valero Carreras

President de NOVASTER

Creu que les mesures de la reforma del Govern arribaran a afectar la previsió social empresarial i, concretament, els plans de pensions d’ocupació?

Malauradament, crec que no a curt termini. El desenvolupament de la previsió social empresarial requereix, des del meu punt de vista, dues coses:

• Una reforma profunda i conseqüent amb les projeccions del nostre sistema bàsic de pensions, el que presta la Seguretat Social.
• Un seguit de mesures que vagin decididament més enllà de les purament fiscals per potenciar els sistemes complementaris de pensions en el marc empresarial.

Crec que cap de les dues no es donarà a curt termini. Hi haurà reforma de la Seguretat Social, sens dubte, i algunes de les mesures que s’apliquin (totes tendents a reduir els imports de les pensions) poden afavorir indirectament un increment de la previsió social empresarial, però vindrà més per l’interès que hi puguin posar els agents socials i les institucions que participen en el seu desenvolupament que no pas per un veritable impuls del legislador.

A mitjà termini sóc més optimista, en la mesura que necessàriament es potenciaran els sistemes complementaris, ja que seran una part fonamental de la pensió final dels treballadors, els quals, amb la part de la Seguretat Social, no tindran completament cobertes les seves necessitats.

Quina és la reforma, en matèria de pensions, que considera que ha d’afrontar el Govern necessàriament d’acord amb les últimes mesures aprovades?

La reforma que crec que farà, en primer lloc, és indirecta: s’augmentarà l’edat de jubilació (exigint més anys de cotització per aconseguir el cent per cent de la pensió) i s’incrementarà també el nombre d’anys que es consideren per al còmput de la pensió (dels 15 actuals a 20 o 25). La reforma que, segons el meu parer, hauria de dur a terme el Govern consistiria a:

• Establir un sistema de pensions mínimes universals que eviti situacions de pobresa durant la vellesa.
• Desenvolupar un sistema contributiu, de repartiment, però basat en un model de contribució definida nocional, per tal que els cotitzadors aconsegueixin nivells de pensió semblants als que hi pot haver en altres països.
• Fomentar sistemes complementaris (a l’estil del sistema NEST anglès, d’afiliació per defecte) perquè tots els treballadors puguin complementar les seves pensions fins a aconseguir nivells de pensió que els permetin viure amb dignitat després de la seva jubilació.

 

Sr. Miguel Ángel Vázquez

Responsable Executiu d’Anàlisis i Estudis d’UNESPA

Creu que les mesures de la reforma del Govern arribaran a afectar la previsió social empresarial i, concretament, els plans de pensions d’ocupació?

El que penso és que, en coherència amb les tendències –que són bastant clares en la majoria de les reformes de pensions– ja abordades en altres països desenvolupats, qualsevol moviment cap a la sostenibilitat del sistema de pensions ha de comportar la recerca d’esquemes amplis i profunds de col·laboració publicoprivada, en la qual els sistemes de capitalització tendeixin a jugar un paper més important que el que tenen actualment.

Quina és la reforma, en matèria de pensions, que considera que ha d’afrontar el Govern necessàriament d’acord amb les últimes mesures aprovades?

Qualsevol govern que estudiï la possibilitat de reformar el sistema de pensions té davant seu un conjunt de mesures molt diferents, tant paramètriques com d’una altra naturalesa. La combinació d’aquestes mesures es pot produir de moltes maneres i, per tant, es pot dir que hi ha diverses metodologies per aconseguir l’eficiència, per la qual cosa el que realment importa és que s’obri un diàleg constructiu pel que fa al cas. Però, sigui com sigui, sembla que qualsevol reforma haurà de consistir necessàriament a canviar allò que es coneix com a aritmètica vital, és a dir, el desequilibri que es produeix entre anys de treball i anys de prestació passiva, i això obliga a fer que la vida laboral mitjana sigui més llarga del que és actualment.

tornar